Les TIC i les necessitats educatives especials:

La Fundació Orange, junt amb la Fundació Síndrome de Down de Madrid, presenta en el CD; l´Arca dels pensaments (aprendre, resoldre, comprendre i aplicar), diverses activitats multimedia per reforçar les habilitats cognitives de persones amb síndrome de Down i discapacitat intel·lectual. El CD és una nova acció dins dels 8 anys de treball del projecte BIT (Bases Informàtiques i Tecnològiques), l´ objectiu del qual és facilitar l´ accés a les TIC a les persones amb necessitats educatives especials a través d´ eines específiques que afavoreixen la seva integració social, educativa i laboral. L´ ARCA disposa d´exercicis que ajuden a identificar i diferenciar programes com Word, Powerpoint o Paint, a més d´ explicar als usuaris quines son les funcions d´ Internet o el correu electrònic.
El material que s´ inclou en el CD està dirigit a persones amb discapacitat intel·lectual majors de 12 anys, però també als seus familiars i professors, ja que és aconsellable la supervisió d´ un tutor per a que el procés d´ aprenentatge es produeixi d´ una manera seqüencial i organitzada.
El projecte BIT va ser posat en marxa al 1999 per la Fundació Orange, la Fundació Síndrome de Down de Madrid i la Universitat Carlos III de Madrid. Gràcies a ell, més de 1.100 alumnes amb discapacitat intel·lectual han après informàtica.

http://www.proyectobit.com/

La No Noticia!

He trobat molt interessant de posar-vos aquest video per qué representa d´ una manera còmica i divertida una realitat més aviat rídicula. El telèfon mòbil, com diu la seva paraula, va nèixer com un instrument (telèfon) que et permetia realitzar trucades i enviar misatges a qualsevol persona des de qualsevol punt on estiguessis (mòbil), és a dir que podies estar localitzat i localitzar a tothom sense necessitat d´ estar a casa. Però es que el que va començar sent una gran idea, ha anat evolucionant segons la meva opinió cap a un objecte que jo ja no sabria ni com descriure´l. Podem seguir anomenant a aquests instruments mòbils? Ara són càmera de video i de fotos, reproductor de música i video, amb conexió a internet, radio, televisió,... i cada vegada es van incorporant més utilitats que crec que no calen, et faciliten moltes coses si, però et roben d´ altres que ja no valores, com per exemple el fet d´ arrivar a casa i sentar-te al sofà a veure una peli, aprofitar el diumenge per treballar amb l´ ordinador o disfrutar d´un disapte al matí retrobant els teus discos antics en una capsa i després escoltar-los. Ara no ens fa falta esperar aquests moments, en qualsevol lloc i hora podem escoltar una canço que ens agrada,veure una pel·lícula o conectar-nos a internet, però no ens adonem que radera d´ aixó potser no hi ha una bona intenció, que no h fan per nosaltres sinò per ells, apart del mercat que proporciona segurament el fet de diposar d´ una màquina que ens doni tots aquests entreteniments al mateix temps ens va treient aquestes petites estones de "relax" en que desconectes del ritme de vida accelerat en el que estem tots immersos. Crec que és important anar-hi pensant i valorant.

La realitat ja supera la ficció !

Aquí hus deixu el link d´ una pàgina on s´ ha publicat un artícle referent a la creació d´ un restaurant automatitzat, ho veieu necessari? Bueno, la meva opinió es que com sempre s´ están invertint molts diners en fer la vida més fàcil arrivant a extrems rídiculs i que aquests diners serien més útils s´ hi s´ invertissin per paliar les necessitats socials reals que lamentablement persisteixen actualment. La veritat és que no se molt bé que pensar de fets com aquests, cada dia em sorprenc més i no sé que és pitjor; que existeixin empresaris amb la iniciativa de construir un restaurant d´ aquestes dimensions o que després hi hagin clients disposats a pagar una barbaritat per anara-hi a supar.

http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/science/newsid_7337000/7337366.stm

Història de Sharbat Gula

FOTOGRAFIA D´UNA VIDA

Aquesta noia és Sharbat Gula, protagonista d´ una història apasionant i a la vegada molt dolorosa. La fotografia mostra el rostre de la noia amb tan sols 12 anys, captada pel National Geographic l´ any 1984 i que en seguida va donar la volta al món com a portada de la revista. Una noia que es va quedar orfe després dels bombardejos soviètics sobre Afganistán i que en el moment de la foto, malvivia en el camp de refugiats de Nasir Bagh, a Pakistán. Steve McCurry la va immortalitzzar com a una Gioconda moderna, però marcada per una tragèdia com és la guerra. Els seus ulls em transemeten una energia una energia impressionant, una força i a la vegada una tendresa trencada per la duresa i la fredor de la seva vivència personal, una nena desterrada per l´ egoisme i la indiferència de persones desconegudes i poderoses, que fan i desfan sense tenir en compte el valor d´ una vida, d´ una família.

Després de 18 anys, un equip del National Geographic va voler localitzar a Sharbat per realitzar un documental i es va tornar a captar una fotografia. És impactant el fet de veure com el pas de viure 18 anys en un camp de refugiats i en un país marcat per les guerres pot acabar amb aquell foc, aquella força que inundaven els ulls de Sharbat quan numés tenia 12 anys.

Penso que en aquest cas és positiu disposar de les noves tecnologies,ja que faciliten que la informació arribi a tot arreu i es pugui utilitzar com a medi de difusió de les injustícies i problemàtiques existents en el món actualment. Espero que aquesta fotografia ajudi a prendre consciència de la necessitat que hi ha d´ acabar amb aquest tipus d´ accions horribles i sense sentit com són les guerres, que atempten contra les vides humanes provocant dolor i desgràcia a persones inocents i vulnerables, persones amb ulls que ploren, amb cos i pell que sent dolor, amb cap i cor ple de pensaments, sentiments,... que ningú té el dret de destruir.

Connecta Jove

Un projecte d´ alfabetització per adults protagonitzat per joves

Des de fa una mica més d’un any, El Club d’Esplai Diversitat Lúdica, participa activament en el programa Connecta Jove, impulsat per la Fundació Catalana de l’Esplai.
El programa consisteix en un accions d’alfabetització digital en que el joves de 14 a 17 anys, són els formadors de persones adultes.
El Connecta Jove està basat en la metodologia educativa de l’Aprenentatge Servei, on els nois i noies, adquireixen aprenentatges i habilitats que després retornarà a la societat en forma de servei voluntari a la comunitat.

Un altre objectiu important del Connecta Jove és la promoció del treball en xarxa, en una dimensió comunitària local, entre la comunitat educativa, les associacions locals, el col·lectiu jove i el col·lectiu adult, amb la finalitat d’implicar-los a tots en la lluita contra l’exclusió social en termes de noves tecnologies (fractura digital).

Els joves reben una formació basada en l’aprenentatge d’habilitats socials, en el descobriment de les característiques evolutives i socials dels grups d’adults amb els que treballaran i en afermar els coneixements sobre les noves tecnologies, alhora que desenvolupen els valors de la solidaritat, la responsabilitat, el servei als altres o el compromís. També reben formació sobre resolució de conflictes.

Una vegada han rebut els coneixements necessaris, els/les joves esdevenen professors/es d’informàtica dels adults, tot prestant un servei a la comunitat.
Ells i elles tenen molt integrat el coneixement de les noves tecnologies i és per aquest motiu que fan fàcil i divertit el procés d’adquisició dels coneixements informàtics bàsics, donen confiança als adults perquè creguin en el seu aprenentatge i donen una visió útil i quotidiana de la informàtica.